Conversa amb David Borrull, animador de la careta d’Animac 2022

17 de febrero de 2022

Conversa amb David Borrull, animador de la careta d’Animac 2022

L’animador David Borrull ens explica el procés de creació conjunta amb Gina Thorstensen per a fer la careta d’Animac 2022

David Borrull és un animador català que té una extensa carrera d’animació publicitària i videoclips. Amb un Màster d’Animació cursat a la britànica Royal School of Art, actualment té el seu propi estudi d’animació: Maliboo. Hem vist la seva mà animant spots de Google, Facebook, Sony… i ara donant vida al cartell de la Gina Thorstensen. 

Parlem amb en David sobre com ha estat el procés de creació fins arribar a la careta d’Animac 2022.

Què significa per tu aquest encàrrec per treballar amb la Gina?

Ha sigut tot un luxe i un honor formar part de la realització de la careta de l’ Animac 2022 juntament amb la Gina Thorstensen. Coneixia la feina de la Gina i recordo que la careta del 2021 em va meravellar, així que quan la Carolina em va demanar si volia fer un tàndem amb la Gina i poder formar part del seu món visual no ho vaig dubtar. 

Com ha sigut el procés per crear la careta d’Animac? En què s’ha diferenciat al que fas habitualment?

Normalment el meu treball es manté dins l’esfera de la publicitat, tret d’algunes produccions pròpies de tant en tant i algun videoclip musical que permeten més experimentació i llibertat, tant en el fons com amb la forma. La Gina em va ensenyar la idea principal que tenia per “Forces of Imagination” aquesta espècie de membrana orgànica que empenyia amb força entre un cap i un Barret, plena d’éssers imaginaris. De seguida em va captivar la imatge i a mesura que la Gina anava definint l’estil del cartell cada vegada m’agradava més. A l’hora de realitzar la careta teníem clar que haviem d’arribar d’alguna manera a explicar com sorgia aquest món i així va aparèixer aquest ésser antropomorf femení que ens hi havia de conduir.

Li vaig proposar a la Gina que la idea principal sobre com havia de ser aquest personatge era com una ossa que es desperta a la primavera després d’una llarga hibernació i que, juganera, descobreix el seu entorn, o més aviat el seu interior imaginari a punt de brollar sense control. A partir d’aquí la Gina va començar a esbossar idees pel personatge i jo sobre la narrativa de la peça desembocant en un storyboard i uns esbossos:

 

I com va ser el procés d’animació a partir d’aquestes idees?

Una vegada ja vam tenir l’storyboard amb la idea principal clara i la direcció que havia de prendre, vaig començar a fer les primeres animacions per plasmar en una línia de temps la idea que teniem i poder començar a desenvolupar-la. Teníem clar que hi havia dos moments, el personatge descobrint el seu món interior i la membrana creativa que sorgia d’ell similar al cartell. La idea de la part final era que fos un ‘weaving loop’, és a dir un bucle que no acaba en ell mateix sinó que es multiplica exponencialment, a l’estil de l’obra d’en Caleb Wood.

En el moment de donar-li vida al personatge i em vaig concentrar en què l’acting fos molt precís per transmetre el seu despertar i la seva inquietud. Probablement va ser per mi l’aspecte més desafiant. Havia de ser mesurat perquè no volia que fos ‘cartoon’ ni tampoc massa realista. Aquí podeu veure una mica més del procés:

Finalment, vam unir les dues parts, vam fer postproducció amb els colors i alguns petits efectes i la Therese Naess Diesen va fer la música, per gaudir de la careta de l’Animac d’aquest any, Forces of Imagination.