Entrevista a Gina Thorstensen, autora del cartell d’Animac 2021
Animac compleix 25 anys i algú havia de prendre el relleu generacional del Carles Porta. Qui és la responsable del nou cartell i careta animada d’Animac 2021?
La Gina Thorstensen (Gjerdrum, 1980) és una artista noruega multidisciplinar que experimenta, mescla i fa malabars amb l’animació, la il·lustració, la pintura mural, l’escultura i fins i tot la realitat virtual. Llicenciada en Art i Disseny per l’Escola Massana de Barcelona i amb un Màster en Cinema i Nous Mitjans de la Norwegian Film School, la seva feina ha estat reconeguda a publicacions, festivals i exposicions d’arreu del món. Com a directora, animadora i dissenyadora ha realitzat diversos videoclips en col·laboració amb Nacho Rodríguez i Tomek Ducki i és una de les responsables del disseny de fons i la direcció d’art de “Les vides de Marona” (2019), el més recent llargmetratge animat de l’Anca Damian. A més, els seus espectacles “Brotan” (2016) i “Cosmogonías” (2018) es van poder veure a la Galeria Cromo de Barcelona.
La Gina ens parla del seu recorregut artístic ple de metamorfosis i ens relata el procés creatiu de la seva careta animada pel vint-i-cinquè aniversari d’Animac. Benvinguda!
Com vas arribar al món de la il·lustració?
Vaig estudiar art i disseny en l’Escola Massana a Barcelona amb la intenció de fer disseny industrial, però a poc a poc vaig anar entrant en el món del dibuix. El cercle d’il·lustradors al voltant de la Massana m’inspirava molt; no sols per les il·lustracions sinó per aquesta creativitat i poesia que trobava en els seus treballs i que era nova per a mi.
Les teves il·lustracions tenen vida i moviment Com es relacionen amb l’animació?
Crec que sempre penso en coses que es relacionin entre si i processos de tota mena. Trobo molta inspiració en la naturalesa i sobretot en transformacions en plantes i animals. Potser és per això que sembla que tot es mou ja?
A partir d’aprendre sobre l’animació experimental a la Massana vaig començar a interessar-me per l’animació perquè vaig veure que podria ser una manera d’experimentar i combinar diferents maneres de crear. Vaig treballar amb collage i ninots articulats, però no els vaig convertir en animació fins que l’animador Nacho Rodríguez va veure el meu treball i va proposar que col·laboréssim en un videoclip. Això va ser fa deu anys i ara gairebé tots els meus projectes estan relacionats amb l’animació d’alguna manera.
Ens agrada la teva interdisciplinarietat a l’hora de crear. De quina manera treballes formats tan diferents?
Sempre m’ha sortit natural treballar formats i tècniques molt diferents, i combinar el tridimensional amb el pla. El que més m’agrada és justament l’experimentació i deixar que sorgeixin coses inesperades durant el procés. Així vaig saltant entre la intenció i l’atzar fins que aparegui el sentit.
Què va suposar treballar a “Marona’s Fantastic Tale” per a la teva carrera? Tornes a treballar amb Anca Damian (a qui ja vam tenir com a convidada a Animac en el passat). Què pots explicar-nos d’aquest nou projecte?
Vaig aprendre moltíssim treballant a Marona perquè va ser la primera vegada que vaig treballar en una producció tan gran. En l’equip d’art érem Sarah Mazzetti, Brecht Evens i jo, i vam seguir el projecte des dels primers esbossos fins a l’estrena. No obstant això, no crec que hagi estat una producció molt convencional perquè la directora, Anca Damian, té les seves pròpies maneres de fer les coses i com plasmar les seves idees. Però ens enteníem molt bé i ara sóc directora artística en el seu nou projecte “The Island” que està en producció. És un llargmetratge animat bastant boig, però molt diferent a Marona.
Acabes de fer una experiència immersiva, sembla que té bastant sentit en el teu univers que ja de per si és molt ‘all over’. Què creus que poden aportar les tecnologies immersives al món de la il·lustració i de l’animació?
Sí, m’interessa l’aspecte immersiu de la Realitat Virtual perquè sempre he volgut incloure al públic en les meves obres, perquè se sentin part del meu món, més que observar-lo des de fora. Ho he intentat aconseguir amb murals grans i amb ninots de grandària humana, però ara ho treballo en aquesta nova dimensió. Estic desenvolupant un projecte on aprofito l’immersiu i interactiu per a crear proximitat i empatia amb un entorn al qual els humans no tenim accés, i així tant de bo obrir perspectives noves en qüestions ambientals.
Al principi la tecnologia em tirava cap endarrere, però ara trobo molt potencial per a jugar amb tècniques experimentals i estètiques diferents. Crec que enriquiria el món d’aquestes tecnologies si més il·lustradors i animadors entressin amb la seva visió personal.
Com vas conèixer Animac?
Vaig conèixer Animac a través d’amics a Barcelona i tinc molt bons records del festival!
Què ha suposat per a tu treballar en el cartell del seu 25 aniversari? Què has volgut reflectir i com t’agradaria que el públic el percebés?
Em fa moltíssima il·lusió, i és encara més especial que sigui el del 25 aniversari. Vaig conèixer el meravellós treball de Carles Porta a través dels seus cartells per a Animac i m’he esforçat molt per a estar al seu nivell.
Per a reflectir l’aniversari volia expressar el recorregut dels 25 anys com un procés de creació. Vaig començar pensant en números i equacions matemàtiques complexes i potser absurdes però que eren igual a 25. Després les idees van agafar formes més abstractes i es van incorporar al meu univers. Espero que el cartell transmeti la idea d’un viatge llarg ple de creativitat i sorpreses pròpies a l’animació i Animac.
Quant a la careta animada, que també realitzaràs, com l’estàs plantejant?
En la careta estic col·laborant amb Nacho Rodríguez i treballem els mateixos conceptes que en el cartell, però veient-lo com si estiguéssim dins del cartell. Es podria dir que en el cartell veiem un moment congelat del viatge, però en la careta seguim tot, des de la primera goteta que cau al Segre fa 25 anys, fins a la festa de celebració de l’aniversari, com si fos un mite de creació.