L’Incubator de l’Animac a través dels seus protagonistes
Si hi ha una secció de l’Animac que ens defineix i ens omple d’orgull any rere any, és l’Incubator, un espai únic on talents emergents presenten els seus projectes davant la mirada crítica —però sempre constructiva— de la indústria. No es tracta només de rebre feedback: és el moment en què una idea es reforça, es redefineix o, fins i tot, inicia el seu camí cap a la producció.
Parlem amb quatre creadors que han viscut aquesta experiència i les seves històries, que reflecteixen l’essència del que significa participar a l’Incubator. Si estàs pensant a presentar el teu projecte, no t’ho perdis.
Eva Pérez Misa: «L’Incubator em va tornar la confiança per seguir explicant històries»
Eva Pérez Misa és una guionista gallega que acaba d’estrenar la seva sèrie The Wavies a Clan TV (RTVE), però recorda el seu primer pitch com una experiència traumàtica. L’any 2016, acabada de sortir de l’ECAM, va presentar Inseparables —el seu projecte final— davant una cadena nacional. «Va ser horrible. Vaig sentir que parlava davant de persones a qui no els importava el que explicava», confessa. El resultat, tot i que tècnicament positiu, la va portar a guardar el projecte en un calaix durant dos anys.
Tot va canviar quan el director de la seva escola, inesperadament, li va preguntar per Inseparables en un esdeveniment. «Que algú amb la seva trajectòria es recordés del meu projecte va ser com un gerro d’aigua freda. Em vaig dir: I si ho intento de nou?». Així va arribar a l’Incubator de l’Animac el 2018.
«Va ser com una reconciliació amb mi mateixa», admet l’Eva. «El panell d’experts no només era proper, sinó que feia preguntes profundes: Per què aquesta història? Què vols transmetre? Em van ajudar a veure que la meva connexió emocional amb el projecte era la seva major fortalesa». Després del feedback rebut, l’Eva va presentar Inseparables al Festival Non Stop, on va guanyar el primer premi. Això la va portar a Annecy i, tot i que el projecte no es va arribar a produir, li va obrir portes inesperades: avui és cocreadora de Los Wawies i està desenvolupant tres noves sèries.
«No subestimeu el poder del storytelling en els vostres pitch. La indústria necessita saber per què aquesta història només la podeu explicar vosaltres. Quan aconsegueixes unir allò racional i allò emocional, es produeixen catarsis».
Choche Hurtado: «Afrontar la por va ser la millor decisió»
Choche Hurtado, il·lustrador i animador, va arribar a l’Incubator amb Kokuruga, un projecte de deu peces animades que feia tres anys que cuinava juntament amb Elías Fraguas i Sabina Urraca. «Vam començar des de la intuïció, sense saber com estructurar una cosa tan ambiciosa», reconeix. Quan uns amics li van parlar de l’Incubator, ho va veure com una oportunitat per «donar dignitat al caos».
Choche tenia por de parlar en públic. «Em terroritzava la idea que em veiessin suar sota els focus, però també sabia que era una barrera que havia de superar», diu. Va preparar un pitch que, malgrat els nervis, va aconseguir transmetre l’essència de Kokuruga. «Vaig estar diverses sessions preparant el pitch amb en Juan Concha, sense la seva ajuda, comentaris i entusiasme mai m’hauria atrevit. Així que quan va arribar el moment de la presentació, estava força segur del que havia de transmetre. Tot i que l’auditori imposava i em vaig accelerar, crec que me’n vaig sortir prou bé», explica.
Sens dubte, el pitch és un procés necessari per fer créixer un projecte: «Sense l’ajuda d’Incubator no tindríem la seguretat que tenim ara, perquè ara som més conscients d’on anem, i això, amb un projecte així de gran, és vital».
«Practiqueu el vostre pitch amb amics que no coneixen el projecte. Quan expliques la teva idea a un amic o a un desconegut, descobreixes buits inesperats i coses que pots explicar millor».
Glàfira Smith: «l’Animac ens va ensenyar que no estem sols»
Per a Glàfira Smith, il·lustradora i autora del còmic Secrets de Mare, l’Incubator va ser un territori desconegut. “Mai no havia pensat en animació; venia del documental i la no-ficció”, admet. Va ser la seva productora, Rose Kowalski, qui va veure el potencial de la seva història per convertir-se en una sèrie. “La Rose em va dir: Això és l’Animac, aquí és on hem d’estar”.
Tot i que no va poder assistir al pitch, el seu equip va aconseguir presentar el projecte. «El feedback va ser revelador —explica—. Ens vam connectar amb una productora portuguesa que ara és clau per al finançament, i en Juan Carlos Concha es va unir com a assessor». La Glàfira destaca la importància del networking: «En animació, tot avança lentament, però a Animac coneixes gent que comparteix la teva mateixa paciència obsessiva. Això et fa sentir part d’alguna cosa més gran». Actualment es dedica plenament a explicar les seves històries, deixant enrere una carrera consolidada en el documental, i el seu projecte es troba en producció.
«Si teniu un projecte, porteu-lo sense por. Animac no és un concurs, és una comunitat. Aquí no només s’avalua la teva feina, sinó que se t’abraça com a creador».
Pablo del Río: «El nostre estrena a l’Incubator va ser pura màgia»
Pablo del Río, director del curtmetratge La gran cita de Conej, va triar l’Incubator per a l’estrena mundial de la seva obra. «Ningú no havia vist ni un sol fotograma abans» —explica. L’aposta va funcionar: aquell 24 de febrer de 2023, la sala va esclatar en riallades. «Veure en Joaquín Reyes i en Juan Pablo Zaramella partint-se de riure va ser surrealista. Vam saber que anàvem pel bon camí».
El curt, produït pel seu estudi Chuminadas Animadas, va fer un llarg recorregut pels festivals d’animació més importants del món, com Annecy i el Marché du Film de Cannes. Però per a en Pablo, l’Incubator continua sent un moment inoblidable: «Cantàvem The Rainbow Connection de Jim Henson abans de sortir a l’escenari. Aquella cançó parla de creure en l’impossible, i això és el que vam viure allà».
«Si us presenteu a l’Incubator, feu-ho per canviar-li la vida al públic. L’animació no és només tècnica; és emoció pura. I aquest és el lloc per demostrar-ho»