ENTREVISTA A BARRY PURVES

L’animador britànic Barry J. C. Purves (Regne Unit, 1955) ha rebut el Premi Animation Master d’Animac 2024 per ser un mestre en totes les accepcions, un referent per a d’altres per la seva habilitat extraordinària en la matèria que instrueix, l’animació.

Director, animador i guionista nominat als premis Oscar i BAFTA que combina, amb mestratge i un coneixement profund, l’animació més personal amb la direcció escènica per a teatre. Curtmetratges inoblidables com el shakespearià Next, l’orientalista Screen Play (nominat a un Oscar), el controvertit Achilles (amb escenes explícites homosexuals) i la més recent No Ordinary Joe donen compte d’una obra única.

 

1 | Sense lloc a dubte, la tècnica de la stop-motion és la més al·lucinant de totes les de l’espectre animat, o almenys així m’ho sembla a mi des que veiés sent un nen les criatures de Ray Harryhausen atacant febles i aguerrits herois humans. Què va ser el que va despertar en tu la passió per l’animació stop-motion i per què t’has mantingut fidel a la tècnica al llarg de tota la teva carrera?

M’encanta que sempre siguis conscient de la tècnica, i això forma part del seu encant. Com a animador, m’encanta que tot giri entorn de la teva mà i que l’actuació es creï a les teves mans, no en una sala d’edició. És una actuació íntima i completa. I l’ofici és tan satisfactori.

 

2 | En la conferència que vas impartir a Animac vas preguntar els assistents qui havia vist espectacles de ballet, perquè per a tu aquest és el mitjà d’expressió artística essencial per a entendre l’animació. Em sembla molt interessant que aquesta sigui la teva principal font d’inspiració – el que vincula el teu treball amb el d’altres grans artistes del mitjà com Jules Engel o Erica Russel – perquè es contraposa a la tendència més estesa en la història del cinema d’animació, que és la de tenir un ull posat en la comèdia d’acció real, especialment de l’època del cinema mut. Quins són els elements del ballet que podem trobar en els teus curtmetratges?

El ballet és una de les meves moltes inspiracions, però essencialment, igual que l’animació, consisteix a contar històries, personatges i emocions principalment a través del moviment, i un moviment que no és naturalista, sinó que realça el moviment, el destil·la, l’exagera, el gaudeix. No és naturalista i treballa colze a colze amb la música i el disseny, i té a veure amb el cos coquetejant amb la física i l’anatomia, igual que fem amb les marionetes. La dansa simplement es delecta en l’artifici, trobant en ell una veritat recognoscible. Sempre parlo de l’honestedat de l’artifici: la màscara que no oculta, sinó que revela.

 

3 | El teu currículum com a director d’animació és una al·lucinant muntanya russa d’emocions: una nominació a l’Oscar per Next (1989), treballar per a Aardman Animations, veure que Warner retira el suport al treball en stop-motion que estaves desenvolupant per a Mars Attacks! (Tim Burton, 1996)… A part d’aquests, quins diries que han estat per a tu els moments més dolços i amargs de la teva carrera?

Molts moments destacats, però un per sobre de tots. Adoro el personatge i la música de Tchaikovsky des que vaig escoltar per primera vegada el Llac dels cignes quan tenia quatre anys. Fer un curtmetratge sobre ell va ser emocionant, però anar a casa seva i donar la marioneta que ara s’asseu al piano en què va compondre El Trencanous… que emocionant! Una connexió directa. Encara més emocionant va ser assistir a un concert de la seva música a casa de Tchaikovsky i que m’ho dediquessin tot a mi. Em salten les llàgrimes.

Agraeixo els deu premis a tota una vida, però una petita part de mi desitjaria que es traduïssin en l’obertura de portes per a nous projectes.

 

4 | Nomena els teus cinc llargmetratges i cinc curtmetratges d’animació preferits de tots els temps.

D’acord, això és complicat. Pel·lícules favorites:

1. Mary and Max (mai he plorat tant en una pel·lícula)
2. Jason and The Argonauts, òbviament
3. Qualsevol pel·lícula de Karel Zeman.

Ho deixo en tres.

Curts:

1. The Monk and The Fish
2. Tango
3. John and Karen
4. Oh Willy
5. Harvey Krumpet

 

5 | I quins són els autors i treballs que més t’han impressionat dels teus últims viatges per festivals d’animació de tot el món?

Simplement els que han continuat fent pel·lícules. Fer una pel·lícula avui dia és alhora un esdeveniment i un gran assoliment.

 

6 | Quin diries que és el principal element diferenciador d’Animac?

Em va encantar barrejar-me amb el públic i els estudiants i el respecte i estima que van mostrar. Tots sentien una gran passió per l’art.

 

7 | En tornar dels festivals en els quals has rebut homenatges en els últims mesos, vaig llegir a les teves xarxes socials que estaves decidit a tornar a realitzar un curtmetratge de ninots animats. Una gran alegria per als teus fans! Què tens al cap?

Tinc moltes idees, aquest mai ha estat el problema. El problema és aconseguir finançament, i també trobar productors disposats a arriscar-se. Però sí, obrir portes, malgrat gairebé cinc dècades d’experiència i un historial de treballs decents, això és el difícil. Abans que acabi la meva carrera, m’encantaria dirigir un llargmetratge: tinc diversos guions, guions comercials innovadors, llestos per a sortir a la llum… ja sabeu com posar-vos en contacte amb mi!

 

 

 

Adrián Encinas Salamanca